Mudances!!!

Mudo el blog a http://corso.balprod.net

Allà tinc moltes més facilitats per a manipular imatges i pàgines i podré inserir aplicacions pròpies sense limitacions. Canvieu els enllaços i els RSS en el cas que els utilitzeu! Disculpeu les molèsties!!!

Si teniu temps…

Passeu-vos per la Llibreria Balagué, a Enrique Granados 80. Jo hi sóc un ‘element’ asiduo i sempre m’hi he trobat molt agust envoltat de llibres exquisits, i de les converses amb l’Anna. Ara hi ha fet algunes remodelacions i hi ha posat butaques còmodes, cadires per tot arreu perque la gent pugui entrar i simplement seure a llegir i xafardejar sense la pressió d’haver de venir amb un propòsit exprés de compra. La veritat és que el tema cadires i sofà està molt bé perque revisar un llibre dret o ajupit és fatal. I a vegades la vergonya fa que no demanis als llibreters si tenen alguna taula per examinar els tresors que vas trobant. Molt bona idea, la veritat!! En el pròxim article que espero publicar aviat, parlaré de l’última adquisició que hi vaig fer: Els contes de bibliòfil que va publicar en Planas. Sí, no és una adquisició qualsevulla!

Llibre de Consolació de Filosofia: Boeci

De la mà de Bartomeu Muntaner i d’Àngel Aguiló ens arriba aquest text que durant segles ha estat llibre de capçalera de reis per tota Europa. Aquesta còpia del De consolatio philosophiae traduïda al català i recopilada de diversos manuscrits existents. Encara no he tingut oportunitat de llegir-ne el contingut però fent una ullada ràpida ja m’ha fet molt bona pinta. El vaig adquirir perque formava part també de la Biblioteca Catalana de que porto parlant fa alguns posts. Està enquadernat en mig pergamí modern i tela. Té el tall superior pintat d’or i de fet l’enquadernació que ve firmada BORRAS  (no n’he trobat informació)  m’encanta! Crec que és el llom més bonic que tinc a la meva mini biblioteca 😀

Pel que he llegit, així com aquest volum estava als castells i palaus, a les estances religioses hi havia sempre el Recull de eximplis e miracles, gestes e faules e altres ligendes ordenades per A-B-C que també he vist estampades per en A.Verdaguer i aquest cop editades per el pare Aguiló, o sigi en Marian 😀 Aviam si aviat el puc afegir a la biblio!

El llibre de la mort de Marian Aguiló

Investigant una mica per viquipèdies, iberlibros i altres fonts d’internet, vaig arribar de Ramon Miquel i Planas i la seva Biblioteca Catalana a la de Marian Aguiló Fuster.  Aques poeta i lingüista català va dedicar bona part de la seva vida a recuperar els textes catalans mitjançant l’estudi dels còdexs i manuscrits que es conservaven a diferents biblioteques.
Així va nèixer la Biblioteca Catalana que desprès continuaria son fill i desprès RMP. A part d’aquesta tasca de recuperació de textos catalans, també era poeta i entre les obres més important hi destaca El llibre de la mort (1898) que és el que vaig poder aconseguir en perfectissim estat.  Com totes les obres que he anat veient a cura de Marian Aguiló, està impresa sobre bon paper de fil, en aquest cas a la imprenta de Álvar Verdaguer i el meu exemplar porta una enquadernació de Brugalla o sigui que n’estic molt satisfet 😀

Respecte al contingut, que encara estic llegint, és un conjunt de poesies i pensaments que durant tota la vida de l’autor va anar produint cada cop que la mort passava prop d’ell: quan moria algun familiar, amic, etc.

El llibre l’edita el seu fill Àngel ja que un any abans de la publicació en Marian hauria mort.

Curial e Guelfa, publicat per Ramón Miquel i Planas

L’altre dia, buscant llibres com sempre, vaig topar amb aquest magnífica exemplar imprés sobre paper de fil. Es tracta d’una reproducció de Curial e Guelfa, feta per Ramon Miquel i Planas dins de la Biblioteca Catalana. El text és una còpia del manuscrit que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid. Com és normal en RMP, el català és el que era originalment, sense adaptacions a la nova normativa lingüística. És una delicia i ve enquadernat en tela editorial amb l’escut que sempre fa servir RMP. Vaig haver d’obrir-lo doncs era un exemplar intons. A partir d’aquesta troballa, vaig començar a investigar quins altres títols havia desenterrat RMP i l’Anna de la llibreria Balagué em va explicar que qui va començar la Biblioteca Catalana va ser en Marian Aguiló. Com veureu en posteriors posts, això no s’ha acabat aqui 😀

Algú coneix un enquadernador??

Tinc alguns llibres en rústica que tinc por el temps els destrossi i els volia dur a enquadernar per protegir-los. Aviam si algun dels entesos d’aquest món em pot recomanar algun enquadernador per barcelona que li ho agraïria mooolt!

Josep Carner: Dues primeres edicions exquisides!

Desprès d’haver estat llegint Sagarra durant un temps he començat a investigar altres poetes / autors catalans i és així com estic descobrint Carner, Apeles Mestres, Verdaguer, Russiñol, etc. La veritat és que tot aquest món m’està agradant molt i això que a literatura catalana de BUP això no s’ho tragava ningú!! Doncs ara em sembla totalment deliciós! Aprofitant aquesta nova passió vaig veure que també hi havia un mercat de 1eres edicions de poetes catalans i dit i fet, ja començo a afiançar-me’n alguns. Aqui teniu dues mostres, aquest cop de Josep Carner. Es tracta de dues primeres edicions: de ‘La inútil Ofrena’ (1924) i ‘Les Bonhomies’ (1925). Ambues van ser editades per Llibreria Catalònia i enquadernades en rústica. El meu exemplar de Les Bonhomies conserva les cobertes originals però està molt ben reenquadernat i això el resguarda de les maleses dels anys que han de transcórrer. La lectura de les Bonhomies, un conjunt d’articles que Carner escrivia des d’Itàlia m’estpa resultant molt interessant. Desprès ja li tinc ganes a La inútil Ofrena , un conjunt de desenes de poemes curts que té molt bona pinta. A Carnerjar toca!!!

The poetical works of John Milton (1805)

Aquest és el títol dels dos volums de Milton que he comprat a la fira del llibre del passeig de gràcia. Els dos volums estan enquadernats en pell i tenen una mida d’un 16è. Contenen Paradise Lost i Paradise regained i a l’inici de cada un dels 12 llibres que composen les dues obres, hi ha un gravat magnífic com el de la figura. Ja és llàstima que els llibres antics en anglès aqui no es valorin gairebé res però també m’agrada perque així els puc trobar tirats de preu com aquest parell que de comprar-los a barcelona a comprar-los a anglaterra o estats units, la diferència és d’uns 300€ :S Sí, increible.

Segueixo viu!!

Avui he rebut un comentari preguntant si ja m’havia cansat del blog! Doncs no i tinc mil coses per posar!!! Però no tinc temps per fer-ho. O sigui que m’he proposat de almenys posar entrades curtes i que potser en un futur refaré. Així doncs, amb un nou curs ‘escolar’ continuem amb l’avenura dels llibres!!!

Preus abusius

Hi ha llibreries que no sé a què es dediquen. Quan començava en això dels llibres antics i la bibliofilia, vaig entrar en una llibreria del carrer Diputació. Vaig preguntar per la col.lecció Panorama Universal i em van indicar on era. Vaig fullejar alguns volums i vaig veure que per exemple els dos volums de França valien 300€ i per internet havia vist que rondaven aquests preus o una mica menys. Fins aqui cap problema però vaig preguntar aleshores per dos volums , crec que un era d’Anglaterra i l’altre no ho recordo, però bé, eren volums normals, però que no tenien preu marcat. L’home de la llibreria va dir que no ho sabia, va agafar el telefon i al penjar em diu que cada volum, 450€ jajajaja no vaig poder aguantar-me el riure perque aquell preu era abusiu. Al tornar cap a casa vaig investigar per internet via iberlibro i la llibreria en questió els tenia a menys de 200€ cadascú 😦 Perque em van dir aquests preus?? Què trist, perquè ara ja no hi posaré mai més els peus allà i investigant una mica vaig veure que aquesta llibreria estava unida a una altra del carrer Aribau i tampoc m’hi veuran mai allà. Sort que desprès a 3 llibreries de barcelona he vist que els panorames es venen per igual a uns 120€ el volum, algo molt més normal. També és cert que si agafo els llibres que ja tinc i els poso els preus que la llibreria en qüestió oferta a iberlibro, dec ser un cazador de tesoros perque per ells em donarien un 400% del que els he comprat jo. Bé, crec que és de justícia que si bé parlo bé de les libreries que em tracten bé, faci el mateix de les que no. Trobar quines llibreries són ja es cosa dels lectors que ho vulguin descobrir.